L’Església de Segueró ja apareix documentada a principis del segle XI, en un document de l’any 1001. Setze anys més tard fou donada al recentment creat bisbat de Besalú.
La vida d’aquest bisbat fou efímera i en l’any 1020, quan aquest va desaparèixer, va ser annexionada al bisbat de Girona.
L’església té una sola nau, capçalada a l’est per un absis semicircular. En el segle XV es va sobrealçar el temple, doblant l’alçada de l’edifici. Posteriorment també es va remodelar tot l’interior i se li van afegir altres dependències.
El absis estava decorat amb un fris d’arcuacions llombardes, dintre de les quals s’obren unes petites espitlleres. Al seu damunt podem trobar un fris de dents de serra i la cornisa de la coberta romànica. Malauradament aquesta decoració està bastant deteriorada i fins i tot s’ha perdut completament en alguns punts.
S’accedeix al temple per una porta situada en el mur oest. Està formada per tres arcs en graduació, timpà llis i llinda, segons els models de portes del segle XII típiques del Roselló, de l’empordà i de la Garrotxa.
La porta encara conserva el forrellat i els tiradors de tradició romànica.
Sobre la porta es va obrir un ull de bou de grans dimensions en època barroca.
Corona la façana un campanar de torre, que va substituir a un de cadireta. Dues barbacanes defensaven l’accés al temple, de les quals només se n’ha conservat una.
En l’interior del temple es venera una bella imatge gòtica de la Verge Maria amb el Nen, policromada i tallada en alabastre en el segle XIV. La Mare de Déu asseguda i té al nen assegut a la seva falda.
