Situada al centre del petit nucli urbà de Beuda trobem aquesta l’església parroquial de Sant Feliu. Ja a l’any 922 apareix citat el lloc de Beuda, però no serà fins l’any 1004 que tenim notícies del temple. Es tracta de l’acta d’un judici en que el bisbe Ot de Girona reclamava la possessió del temple al comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, el qual després d’examinar el cas, la cedí al bisbat.
El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben amb un fris de dents de serra.
La porta d’accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arquivoltes en gradació de mig punt i adovellades. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l’esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta, molt deteriorat, sembla representar un ocell i una roseta.
En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat.
A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d’esquerre a dreta, una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, també nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues en actitud luxuriosa.
El quart diumenge de cada mes se celebra la missa a dos quarts de sis de la tarda